Camí de la festa

Jo era el caganiu d’una casa on vivíem set persones i un gos. Entrava i sortia gent constantment. Quan volia una mica de silenci, me n’anava a llegir i menjar galetes al fons del jardí. Pensava en els orígens de l’univers i en si devia quedar alguna unça de xocolata al calaix de la cuina.

M’agrada anar al meu aire. Potser d’aquí ve la idea d’una colla d’amics del bosc ben avinguts que tenen un líder diferent segons cada moment. M’encanten els personatges que no són ni bons ni dolents, però sí una mica tarambanes.

Des de ben petita, sempre m’ha atret molt el bosc, i tot l’imaginari de màgia que l’envolta. Recordo sortir sovint a passejar amb els meus pares i el meu germà, a buscar bolets, i imaginar petits mons i la vida dels animals i les fades.

M’agrada molt dibuixar animals humanitzats, i en aquest llibre he gaudit molt, conduint els amics dins d’aquesta aventura en plena natura i entrant, jo també, a formar-ne part.