Soledad Romero

Vaig néixer el Nadal de 1977. «És una nena!», va cridar mon pare a les àvies, que esperaven a la sala de l’hospital. Aquella nit nadalenca va brillar la lluna plena, i potser és per això que sempre m’hi he sentit tan unida. Vaig créixer amb la meva germana petita entre bambolines de teatres: mon pare era actor i ma mare, ballarina.

La fantasia, els llibres i la xerrameca en família amb galetes de canyella van configurar la nostra personalitat. Sempre hem viscut al bosc, envoltades d’arbres i acompanyades de gossos i gats que arribaven del carrer. I sí, per descomptat que hi crec, en la màgia. Sempre ha estat així. Sempre l’he sentida!

Ara soc feliç escrivint i creant llibres amb artistes que admiro. Tinc com a missió crear llibres que despertin curiositat pel món que ens envolta i pel nostre interior, un indret que oblidem amb freqüència i on resideix la nostra felicitat.