Meritxell Martí

Jo era el caganiu d’una casa on vivíem set persones i un gos. Entrava i sortia gent constantment. Quan volia una mica de silenci, me n’anava a llegir i menjar galetes al fons del jardí. Pensava en els orígens de l’univers i en si devia quedar alguna unça de xocolata al calaix de la cuina.

M’agrada anar al meu aire. Potser d’aquí ve la idea d’una colla d’amics del bosc ben avinguts que tenen un líder diferent segons cada moment. M’encanten els personatges que no són ni bons ni dolents, però sí una mica tarambanes.