Rocio Bonilla: “En els meus llibres intento parlar als nens de tu a tu”

Rocio Bonilla és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i Cap en Pedagogia. Ha fet cursos específics d’il·lustració amb Ignasi Blanch i Roger Olmos. Va iniciar la seva trajectòria professional en l’àmbit artístic i després es va dedicar a la publicitat. Des del 2010 ha compaginat la il·lustració d’àlbums infantils amb la pintura de murals i ha publicat diversos treballs en revistes, com El mueble i Barça Kids, a més de cartellisme i prop de trenta llibres en diverses editorials.

Hola, Rocio! Explica’ns com vas iniciar-te al món de la il·lustració.

Em vaig llicenciar en Belles Arts i vaig treballar en diverses disciplines com la pintura mural, la fotografia, la pedagogia… tot i que les circumstàncies de la vida em van dur finalment a l’àmbit de la publicitat durant dotze anys.
Suposo que hi va haver un moment en què vaig sentir que el cicle en la publicitat havia acabat i vaig “reprendre” el meu camí, en certa manera. Vaig començar il·lustrant parets infantils i de seguida va arribar la il·lustració editorial, fins el dia d’avui.

Els teus llibres es troben en les llistes dels més venuts. Quin és el teu truc?

No sabria què dir-te. Suposo que no és un truc, sinó una barreja de factors. En els meus llibres intento parlar als nens de tu a tu, amb naturalitat, en un llenguatge que els sigui pròxim, però sense bajanades, perquè encara que siguin petits no són ximples. Miro de cuidar molt tots els detalls i, sobretot, sóc molt autocrítica. No paro fins que, honestament, veig el llibre “rodó”, que no li sobra ni falta res.

Quina tècnica has utilitzat en l’àlbum Això no és una selva?

Llapis de grafit, aquarel·la i llapis de colors, sobre paper.

Text i il·lustracions conflueixen amb naturalitat, en aquest àlbum. Com va anar el procés de treball amb l’escriptora, Susanna Isern?

Molt i molt fluid. Ella és encantadora i una gran professional, i des del minut zero es va mostrar disposada a modificar qualsevol cosa del text que em facilités la il·lustració. Tenia moltes ganes de treballar amb ella i realment ha resultat molt gratificant.

Com era la petita Rocio Bonilla? També vas tenir la teva etapa de no, no i no?

Hahaha. Doncs ara no me’n recordo, però suposo que sí, com tots els nens!

Després d’il·lustrar aquest àlbum, penses que s’ha de dir que no?

Tant de bo d’adults continuéssim sabent dir que no en certes ocasions!

I ara unes preguntes curtes:
A què dius NO?
En l’àmbit quotidià, als meus fills, contínuament, i a les seves idees de bomber!
Si et refereixes en general, a la injustícia.

Tens algun animal, a casa?
Ara mateix no, però tindrem gatet aviat.

Quin animal no voldries trobar-te a casa?
Un escarabat de cuina!!!!!!!!!!!!!

En quina selva et perdries?
No sabria dir-t’ho. Et confesso que sóc més d’urbs… (tinc fòbia a la majoria d’insectes).

Moltes gràcies, Rocio!