Entrevista a Sofía Gil: Les habilitats socials en temps de pandèmia

La situació actual, marcada per l’emergència sanitària ocasionada per la COVID-19, està condicionant les nostres relacions socials, disminuint qualsevol contacte social al mínim. Aquestes mesures, necessàries per a la contenció del virus, estan afectant la salut mental dels adults, infants i adolescents.

Parlem amb Sofía Gil, llicenciada en Psicologia, ha cursat un màster en Psicologia clínica i de la salut, un màster en Psicologia general sanitària i és autora d’Habilitats socials i Pensaments, per conèixer com està afectant aquesta pandèmia als infants i joves, la importància de treballar les habilitats socials i saber com podem ajudar-los a millorar el seu dia a dia.

Pàgina extreta del llibre Habilitats socials, de Sofía Gil i Andreu Llinàs

La pandèmia està afectant la salut mental dels infants i adolescents?

Malauradament, sí. A aquesta pandèmia, a causa de la por a contagiar-nos de coronavirus, tots ens hem preocupat especialment per cuidar la nostra salut física. Hem fet servir mascaretes i hem seguit les mesures d’higiene i de distanciament social per protegir-nos. Els infants, sobretot, han complert sorprenentment bé totes aquestes mesures. Són els que millor ho han fet! Per descomptat, això era prioritari a l’estar tots immersos en una crisi sanitària sense precedents. Però… què passa amb la salut mental?

La salut mental dels infants i adolescents ha trontollat a conseqüència  d’aquesta pandèmia.

És un fet: no s’ha parat atenció a la salut mental de la població. Ha estat la gran oblidada. I, sens dubte, la salut mental dels infants i adolescents s’ha vist afectada per tots els fets que hem viscut al llarg d’aquest any ben estrany.

Aquesta situació d’incertesa ens ha afectat a tots. I, molt especialment, als infants i als adolescents. Han vist la seva rutina alterada, han passat molt menys temps amb el seu grup d’iguals, no han pogut gaudir de l’esport o passar temps fora de casa com ho feien abans de la pandèmia. També s’han suspès o restringit moltes de les seves activitats d’oci, han augmentat el temps que dediquen a les pantalles per no poder passar temps fora de casa i un llarg etcètera. Sens dubte, la salut mental dels infants i adolescents ha trontollat a conseqüència de la pandèmia.

Han augmentat les consultes de pares i mares al llarg d’aquests mesos de pandèmia?

Sí, sobretot des del gener passat. Són molts els pares que se senten desbordats davant els comportaments dels seus fills. Molts d’ells es preocupen quan veuen que els seus fills passen molt de temps aïllats dins de les seves habitacions, utilitzen excessivament les pantalles o es mostren més malhumorats, nerviosos i, fins i tot, tristos del que és habitual.

Fins i tot, depenent de la Comunitat Autònoma, hi ha adolescents que han vist el seu horari de son significativament alterat pel fet d’haver d’anar presencialment a l’escola en dies alterns. Això ha provocat que el seu horari de son s’hagi desajustat.

També hem observat un augment de les consultes per violència intrafamiliar. Molts pares han sol·licitat ajuda psicològica pel menor després d’haver manifestat a casa comportaments agressius o desmesurats.

Quines conseqüències està tenint la COVID a les relacions socials dels infants i adolescents?

A l’inici de la pandèmia, al mes de març del 2020, ens vam veure immersos en un confinament que va durar més temps del que ens podíem imaginar. Aquesta situació de confinament va passar factura als infants i adolescents. De fet, van ser l’últim grup al qual es va permetre sortir al carrer.

No només no podien relacionar-se cara a cara amb els seus iguals, sinó que no podien ni sortir al carrer a realitzar alguna activitat a l’aire lliure. Això va fer que, majoritàriament, es refugiessin en els dispositius electrònics. I, per descomptat, va afavorir que les relacions socials dels adolescents disminuïssin dràsticament.

És cert que les noves tecnologies ens van ajudar a mantenir el contacte durant el confinament, però els infants i els adolescents necessiten el contacte físic, el cara a cara. A més, molts no sentien que a casa tenien prou intimitat o privacitat per mantenir converses amb els seus iguals com les que tenien fora de casa. Tot això va fer que a poc a poc les seves habilitats socials quedessin relegades a un segon pla.

Molts nens i adolescents comenten a la consulta que s’avergonyeixen molt quan han de baixar-se la mascareta en públic per algun motiu. Aquest any els ha fet augmentar la por i la inseguretat a l’hora de relacionar-se.

Per què és important en aquests moments que els infants entrenin les seves habilitats socials?

Som éssers socials. Necessitem relacionar-nos els uns amb els altres per gaudir d’un bon estat de benestar emocional. Tenir relacions socials de qualitat influeix directament com ens sentim. Ajudar infants i adolescents a relacionar-se de manera socialment hàbil farà que se sentin més valorats, respectats i que el seu estat d’ànim millori.

Som éssers socials. Necessitem relacionar-nos els uns amb els altres per gaudir d’un bon estat de benestar emocional.

Les habilitats socials són una habilitat com qualsevol altra: les habilitats socials s’aprenen, com s’aprèn a anar en bici, a fer un esport o tocar un instrument. Ningú neix sent hàbil en alguna cosa si no ho ha après i practicat abans durant un temps. De la mateixa manera que ho fem amb qualsevol habilitat, com més practiquem les nostres habilitats socials, millors en això serem.

Per tant, és d’esperar que enguany les habilitats socials de molts infants s’hagin vist una mica minvades a causa de la manca de relacions socials amb el seu grup d’iguals. Però això no vol dir que no hàgim d’aprofitar qualsevol oportunitat per posar-les en pràctica. Som-hi!

Què podem fer per prevenir que les habilitats socials dels infants minvin a causa de la situació actual?

No deixar-les d’exercitar! Les habilitats socials es poden posar en pràctica cada vegada que interactuem amb altres persones, com per exemple al supermercat, al bar, a l’escala quan ens trobem amb un veí, a casa amb els altres membres de la família o a classe amb els companys. Qualsevol moment del dia és bo per entrenar les habilitats socials dels infants.

Qualsevol moment del dia és bo per entrenar les habilitats socials dels infants.

En primer lloc, hem de ser un model per als infants. Els adults que envolten els infants hem d’assumir la responsabilitat de tractar als altres com ens agradaria que ens tractessin perquè d’aquesta manera els infants i adolescents puguin aprendre també mitjançant l’observació. Tots nosaltres podem ajudar els infants i adolescents que desenvolupin unes bones habilitats socials en aquests moments de pandèmia.

Hi ha algun recurs específic per entrenar les habilitats socials dels infants?

El llibre il·lustrat Habilitats socials recull moltes de les regles, trucs i exercicis pràctics per entrenar els infants i adolescents en habilitats socials. A aquest llibre els infants i els adolescents aprendran a dir el que pensen, senten o necessiten sense sentir-se malament per fer-ho o sense fer sentir malament a altres persones.

Està adreçat a pares, professors o qualsevol professional que es dediqui a treballar amb infants: psicòlegs, pedagogs, logopedes… El llibre té com a principal finalitat ajudar els infants a comportar-se en el seu dia a dia de manera assertiva. És un llibre molt pràctic, fàcil de treballar en qualsevol context i que tant infants com adolescents poden trobar divertit.

Totes les idees recollides al llibre estan basades en evidència científica. En concret, les tècniques s’emmarquen dins la Teràpia Cognitiva-Conductual. Aquesta és la teràpia més recomanada per a infants i adolescents.

Quan tot això passi, els infants i adolescents podran adaptar-se una altra vegada a la vida que teníem abans de la pandèmia?

Per descomptat! Però ho tindran més fàcil aquells infants i adolescents que tinguin unes habilitats socials adequades. Com explico al llibre Habilitats socials: si els ajudem a entrenar les habilitats socials, podran sentir-se valorats i respectats quan es relacionin amb els altres. Alhora, aprendran a tractar amb amor i respecte les altres persones sense haver de renunciar als seus drets, i aprendran a actuar amb desimboltura en les situacions socials.

Escrits per Sofía Gil: