Entrevista a Raquel Díaz Reguera, autora de ‘La tribu de la Kai’

Raquel Díaz Reguera va néixer a Sevilla just quan havia de néixer. Va començar escrivint guions per al seu exèrcit de playmòbils, es va convertir en lletrista de hits internacionals i, quan van néixer els seus fills, va decidir escriure’ls els llibres que no trobava a les llibreries. Això la va convertir en una heroïna per a la seva filla Violeta, i en una escriptora i il·lustradora bastant reconeguda a Espanya. I al seu barri, més. 

Raquel Díaz Reguera ens comparteix alguns consells sobre com promoure la lectura en els nens.

Què va significar per a tu la lectura quan eres petita?

La lectura significava conèixer les aventures dels personatges que vivien dins dels llibres. Vinc d’una família de llibreters, així que els llibres acabats d’arribar de la impremta eren una especialitat familiar.

Segons la teva experiència, quins consells donaries als pares per fomentar la lectura entre els seus fills?

Llegir-los, compartir lectures, comentar els llibres, parlar dels protagonistes i les coses que els passen, jugar a llegir, fer que la lectura esdevingui un hàbit.

Alguna anècdota divertida llegint amb la teva filla?

La meva filla ha estat la musa de molts dels meus contes. Per a la Violeta vaig escriure ¿Hay algo más aburrido que ser una princesa rosa? “, que a més a més va ser el meu primer llibre. Un dia, després de llegir-lo moltes vegades, de portar-lo a l’escola, de fer veure que el missatge del llibre li semblava genial, que ser una princesa rosa era el pitjor, em va dir: Encara sort que jo vull ser l’Anna, de Frozen, que és una princesa blava.

Has experimentat alguna vegada la resistència dels nens a la lectura, i com l’abordes?

La veritat és que, més que abordar-la, l’assumeixo, i quan visito escoles intento despertar-los prou curiositat per a aquests objectes que guarden històries, i els intento convertir en una cosa irresistible.

Què li diries a un nen al qual no li agrada llegir?

Li explicaria que el que fem quan llegim és, ni més ni menys que MÀGIA. Si li agrada veure dibuixos, o veure sèries, li ha d’agradar llegir! La diferència entre el cinema i la lectura és que, en la lectura, la pel·lícula passa dins el teu cap, no la projecten en una pantalla… A MÉS, TU LA DIRIGEIXES.

Com podem competir amb les pantalles? És una batalla perduda?

Espero que no. No es tracta de competir, sinó de complementar.

Quan creiem que la batalla era contra la tele, va arribar el mòbil!

La batalla és amb l’apatia i la mandra. Veure una pel·lícula, llegir un llibre, passejar, són coses que necessiten voluntat per fer-les. No obstant això, mirar la pantalla del mòbil durant hores és un acte mecànic en què t’enganxes a imatges que se succeeixen, inconnexes, que no et fan pensar ni requereixen cap esforç per part teva.

Una reflexió sobre la importància del foment de la lectura o de la literatura infantil en general.

Crec que, mentre el teatre, la literatura, la música o el cinema infantil continuïn tenint molt menys prestigi que el que tenen les mateixes categories artístiques destinades a públic adult, anem malament.

La tribu de la Kai, escrita per Raquel Díaz Reguera i il·lustrada per Lucía Serrano, ens presenta les divertides aventures d’una petita tribu i la seva líder, la Kai.

Una sèrie de ficció amb una protagonista forta, decidida i carismàtica que conduirà els divertits membres d’aquesta tribu a viure grans aventures a la prehistòria.