Entrevista a Douglas Kennedy, l’autor de «Les fabuloses aventures de l’Aurora»: «Volia explorar el que és ser ‘diferent’»

Douglas Kennedy és un escriptor d’èxit internacional. Les seves novel·les i assaigs s’han traduït a més de vint llengües i han estat adaptades al cinema i aquest març publica Les fabuloses aventures de l’Aurora. Aquesta és la seva primera incursió a la literatura infantil i juvenil. Parlem amb ell per descobrir l’entrellat de Les fabuloses aventures de l’Aurora i conèixer una mica més la protagonista de la història.

Il·lustració de Joann Sfar extreta de Les fabuloses aventures de l’Aurora

Les fabuloses aventures de l’Aurora és la seva primera novel·la dirigida a infants i joves. Què el va portar a endinsar-se a la literatura middle grade? 

Al principi va ser una mena de repte personal. Vaig dir-me: com puc escriure per a infants de 8 a 14 anys i així i tot explorar molts dels temes que apareixen a les meves novel·les de ficció per a adults? I també hi era el desig d’animar una nova generació de lectors a llegir novel·les que, a més, vagin acompanyades de les excel·lents il·lustracions de Joann Sfar.

Quins valors volia transmetre als joves amb aquesta novel·la? 

Més que res, volia explorar el que és ser «diferent», no formar part d’un grup, veure el món d’una manera completament única… En fi, tot allò pel qual els infants interessants són tractats injustament a l’escola és, en realitat, una virtut. Aquesta és, entre moltes altres coses, una novel·la infantil sobre la naturalesa essencial de la diversitat… i sobre el fet que ja no existeix res que sigui «la normalitat».

Il·lustració de Joann Sfar extreta de Les fabuloses aventures de l’Aurora

El llibre tracta temes interessants i de molta actualitat: la diferència, l’assetjament escolar, les famílies no normatives… Tenia clar des d’un bon inici que volia incloure totes aquestes qüestions a la història?

Sabia que m’arriscava molt en tractar temes aparentment complexos. Però penso que si abordes aquests temes obertament i també fas saber als petits lectors que totes aquelles coses dures que els ocorren a l’escola i sovint a casa són problemes que tots nosaltres hem hagut d’afrontar, connectaran immediatament amb els personatges i les seves complexitats.

En qui et vas inspirar per donar vida a l’Aurora?

El meu fill Max té Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Quan tenia cinc anys ens van dir que mai tindria una vida normal, mai seria independent i que tenia un desenvolupament limitat. El Max Kennedy té avui dia 28 anys. És un fotògraf professional que viu una vida completament independent a Nova York. Té un Màster per la Universitat de Londres. Ha viscut a Berlín durant bona part de la tardor del 2020. El Max és molt diferent de l’Aurora: és completament verbal (i no pot llegir darrere els ulls de la gent). Però em va servir totalment d’inspiració per la novel·la, sobretot perquè al principi tants suposats “experts” em van dir que no tindria gens de futur. Com n’estaven, d’equivocats.

Amb quines particularitats s’ha topat en escriure per a petits lectors en comptes de per a adults?

Més que res em va encantar submergir-me al món de Sèsam, el món imaginari al qual Aurora es retira i on la vida és perfecta. La majoria d’adults tenen el seu propi Sèsam. També vaig gaudir molt quan l’Aurora descobreix que tants “adults” (suposadament) es fan la vida tan difícil a ells mateixos.

Il·lustració de Joann Sfar extreta de Les fabuloses aventures de l’Aurora

Li ha agradat l’experiència?

Va ser un autèntic plaer – i després d’haver publicat 25 llibres rarament considero el procés d’escriptura així!

La novel·la està il·lustrada pel gran Joann Sfar. Com ha estat treballar colze a colze amb ell?

Joann és un home extraordinari en tots els aspectes. Però pel que fa a la idea de treballar colze a colze amb ell… no va ser exactament així.

I aleshores, com va ser el procés creatiu d’imaginar a l’Aurora juntament amb Joann?

En Joann i jo vam arribar a aquest projecte amb un gran respecte mutu. Vam idear una regla al principi: jo escriure, després ell il·lustraria… i respectaríem les decisions creatives de l’un i de l’altre. Per tant, mirar per sobre de les espatlles de l’altre no hi tenia cabuda. En Joann va demanar-me al principi no “descriure” l’aparença física de ningú. Aquesta era la seva feina. Ho vaig respectar, de la mateixa manera que ell mai em va dir on la història havia d’anar. Però sí que em va donar alguns suggeriments excel·lents.

Durant el procés creatiu, va ser en Joann qui li va suggerir que el parc d’atraccions inclogués monstres. Va fer algun altre suggeriment per la trama del llibre?

Molt pocs, excepte el fet que li encanta dibuixar monstres. És en aquest moment quan vaig tenir la idea de Monster Land, amb monstres extrets de la mitologia grega i la literatura.

Què podran trobar els teus lectors als pròxims dos volums de les aventures de l’Aurora?

Al segon llibre ella acaba en una casa bastant encantada (no explicaré el perquè!)… i a la tercera va a Nova York, la meva ciutat, per resoldre un misteri d’uns nois i uns dinosaures que han desaparegut!