Comunicat editorial amb motiu del cas #CaputxetaVermella
Ahir El País publicava la notícia d’una escola pública que retira de la biblioteca «200 títols que consideren “tòxics” perquè reprodueixen patrons sexistes», entre els quals, contes tradicionals com La Caputxeta Vermella. La literatura, inclosa la infantil, reflecteix el món on es troba, perquè és el que coneix qui l’escriu i la llegeix. Sempre hi ha hagut qui ha intentat reduir-la, classificar-la o excloure’n parts, tot argumentant els més variats pretextos ideològics. La llista d’obres que en un moment o altre han estat censurades és, doncs, sorprenent, tant per la seva extensió com per la reconeguda qualitat literària de molts dels títols que conté.
Retirar llibres que no s’adapten a una idea és signe d’intolerància, encara que es faci amb la millor intenció del món; també de paternalisme: qualsevol ha de poder decidir què llegir i com pensar. Precisament endinsar-se en llibres amb idees diferents (i discutir-los) pot ajudar a crear lectors crítics. En canvi, no fer-ho significa criar als infants en una bombolla fictícia i deixar-los indefensos davant d’arguments i fets que en algun moment o altre hauran d’afrontar.
Els contes tradicionals clàssics són una part importantíssima del nostre patrimoni cultural. Han contribuït a modelar la nostra manera de pensar. Prescindir d’ells, ignorar-los, implica privar-nos d’una gran eina per conèixer-nos a nosaltres mateixos i al nostre passat.
Moltes editorials, com no podia ser de cap altra manera, no només compartim la idea que tot el món ha de gaudir dels mateixos drets, sinó que pensem que tots estem obligats a actuar per acabar amb l’ancestral desigualtat que ha afavorit sempre als homes per sobre de les dones. Tanmateix, creiem que la igualtat s’afavoreix molt més apropant-nos amb una mirada crítica a la tradició que no pas invisibilitzant-la, raó per la qual ens sembla un error la censura a biblioteques escolars de títols que formen part de la nostra tradició comuna.
Compartir en