Entrevista amb Cinta Arribas, il·lustradora de «Millors amigues (quasi sempre)»

Les relacions personals són difícils de gestionar, sobretot quan som petits. Per això, m’encanta la simple i, alhora, complexa relació que neix entre la Martina i la seva millor amiga a Millors amigues (quasi sempre), il·lustrat per Cinta Arribas i escrit per Naomi Danis, publicat originalment a Pow! (i que ara publica Flamboyant en castellà i català). Avui comptem amb Cinta Arribas, la seva il·lustradora, per saber-ne més.

e: Quin va ser el teu procés creatiu o els materials que vas utilitzar a Millors amigues (quasi sempre)? Pots guiar-nos a través de les seves pàgines?

Cinta: Passo molt de temps creant els personatges dels meus llibres. En aquest cas, vaig dibuixar molts dels esbossos amb llapis i retoladors. Després, vaig digitalitzar els dibuixos i vaig donar-li els últims tocs fent servir el Photoshop.

e: Com va ser el camí cap a la publicació del llibre?

Cinta: Vaig col·laborar amb Pow! el 2018 amb un altre àlbum titulat I Hate Everyone. Aquest és el segon llibre que he il·lustrat de la mateixa autora, Naomi Danis. M’encanta com escriu pels infants i penso que fem un bon equip. Jordan Nielsen, l’editora, em va contactar per proposar-me il·lustrar el llibre. Havia vist la meva obra a internet i volia col·laborar amb mi. Tan bon punt vaig llegir el guió, vaig dir que sí.

e: Me’n recordo, d’aquest altre llibre! Tens alguna història curiosa o divertida darrere la creació de Millors amigues (quasi sempre)?

Cinta: Vaig canviar l’aspecte dels personatges molts, molts cops. El pentinat, la roba, la manera d’actuar… Em sentia com si fos una directora de cine escollint els actors a un càsting.

e: Què fa que una il·lustració sigui màgica, el que anomeno «art que t’arriba al cor»—aquell art que fa que el lector el vulgui mirar i remirar?

Cinta: Al meu parer, aquest tipus d’art es dona quan un lector s’emociona quan mira a les meves il·lustracions. Quan il·lustro, no m’importa el realisme, la perspectiva i les proporcions. El que m’importa és que transmeti emocions, i això depèn dels colors, les expressions i les formes. Després arriba la màgia.

e: Vaig tenir aquesta sensació amb l’escena de l’autobús! De quina manera et promociones, si és que ho fas?

Cinta: Ensenyo el meu art a través de la meva pàgina web (cintarribas.es) i les xarxes socials  (Instagram, Facebook, Behance…).

e: Quina és la teva part preferida o la més difícil de ser una artista?

Cinta: Gaudeixo molt dels inici d’un projecte, quan llegeixo un guió i faig els primers esbossos. Qualsevol cosa és possible aleshores. La part difícil ve després, quan has de ser conseqüent amb els personatges que has escollit i has de fer que la història flueixi.

e: Hi ha alguna cosa particular de Millors amigues (quasi sempre) que esperes que els lectors s’emportin, alguna cosa que no es veu a simple vista?

Cinta: Hi ha algunes coses que espero incorporar a les il·lustracions que sovint passen desapercebudes, com les joguines que tenia de petita que veus a l’habitació de la nena, o el que m’agradava a la meva infantesa, com era fer una casa amb una manta.

e: Estàs treballant en algun projecte ara mateix? Quin seria el projecte dels teus somnis?

Cinta: L’estiu passat vaig estar treballant en un llibre infantil per a una editorial espanyola que m’entusiasma. El projecte dels meus somnis seria dissenyar patrons de roba per crear un llibre sobre animals. M’encanta dibuixar-ne.

Article publicat per primera vegada per Elizabeth Dulemba al seu blog Living life outside the lines amb el títol Cinta Arribas’ MY BEST FRIEND, SOMETIMES.

Fotografia de Cinta Arribas © Cristina R. Vecino.