Eva van den Berg: «Saber-ne més sobre l’espai ens pot ajudar a ser més humils.»

El 2025 i el 2026 seran dos grans anys per a l’exploració espacial. Des de setembre d’enguany es duu a terme l’Artemis II, la primera missió tripulada al voltant de la Lluna i, el 2026 la missió Artemis III, farà que aterrin els primers astronautes al Pol Sud lunar. A més, serà també la primera vegada que una dona i una persona no blanca trepitjaran aquest satèl·lit.

En aquest context, Editorial Flamboyant publica Instruccions per a trobar alienígenes, d’Eva van den Berg i Ángel Svoboda, un magnífic àlbum de no-ficció per a conèixer l’origen de la vida al nostre planeta i saber més sobre les possibilitats que tenim de trobar éssers vius més enllà de la Terra.

Perquè ens expliqui més detalls sobre aquest llibre, parlem amb l’Eva van den Berg, autora d’Instruccions per a trobar alienígenes, a més de periodista del National Geographic amb més de 30 anys d’experiència en la divulgació científica.

1. Com va sorgir la idea d’escriure Instruccions per trobar alienígenes?

Mentre pensava en temes que poguessin ser d’interès per als nois i noies més joves, se’m va ocórrer de seguida el dels extraterrestres: els alienígenes han atret sempre els éssers humans de totes les edats i èpoques. Però, deixant a part als ‘marcians’ i la ciència-ficció, el tema de la cerca de vida més enllà dels límits de la Terra conté, al meu entendre, un fascinant món científic poc conegut que m’ha encantat relatar.

2. Com ha estat l’experiència d’escriure’l?

M’ha interessat molt el procés de treball, perquè a més d’actualitzar algunes dades que feia temps que no repassava, m’ha permès constatar, una vegada més, la gran capacitat que tenen molts éssers humans per a trobar els camins del coneixement i descobrir les mil meravelles de l’univers. És superemocionant i esperançador alhora.

3. Com vas fer la cerca d’informació per escriure’l?

Fa 30 anys que faig divulgació científica i en aquest llarg recorregut he tingut l’oportunitat d’aprendre moltes coses relatives a l’astronomia i de parlar amb científics i científiques que es dediquen a l’estudi del cosmos. Tinc una llista de savis i sàvies fenomenal!

4. Per què vas decidir incloure cites d’aquests científics i científiques?

Algunes de les frases que han dit éssers humans cèlebres al llarg de la història són una font inesgotable d’inspiració per a la humanitat. Unes altres són raigs de llum que ens il·luminen una miqueta sobre temes dels quals potser no sabem massa. També n’hi ha que ajuden a posar en context dades i informacions complexes. En general, crec que són útils en la divulgació del coneixement i, alhora, permeten recordar o donar notorietat a persones que, malgrat ser o haver estat estrelles científiques, sovint són desconegudes pel públic general.

5. Per què creus que els éssers humans, ja des de petits, sentim tanta fascinació per l’espai?

Crec que, en general, els éssers humans senten una fascinació enorme per conèixer i traspassar els límits que troben al seu pas. En el passat, a la primera oportunitat ens vam posar a explorar el nostre planeta per terra i mar i, quan la tecnologia va evolucionar prou, ens vam llançar a investigar el cel i el que hi ha més enllà. En el cas de l’espai, es tracta d’un límit tan inabastable i misteriós que exerceix sobre la nostra espècie una poderosa i irrefrenable força d’atracció que ens impel·leix a anar cada vegada més i més enllà. A més, en l’espai es troben també, amagades en algun remot racó, les respostes a aquestes grans preguntes que ens semblen fonamentals. D’on venim, com va sorgir l’univers?… Estem solos en el cosmos? Crec que mai pararem de buscar aquestes respostes: la curiositat de l’Homo sapiens no té fi!

6. I tu, en quin moment vas sentir aquesta atracció per saber-ne més sobre el cosmos?

A mi personalment em fascina abans de res la Terra i tots els organismes que conté el nostre meravellós planeta. Aquesta és la meva gran passió. L’espai el percebo quan observo el cel, especialment a la nit. Hi ha moments en què la volta celeste s’aprecia tan nítida i tan profunda… és com imaginar l’infinit i sento un vertigen enorme. Haig de confessar que per res del món pujaria a una nau espacial… Soc una terràqüia terrestre al 100%! Això no és obstacle perquè m’apassioni l’estudi de l’espai, conèixer com neixen i moren les estrelles, l’origen del sistema solar… i gaudir d’una bona pluja de meteorits i d’una esplendorosa aurora boreal!

7. Quina és la dada que més et va impactar de les que expliques al llibre?

Van ser diverses. Una, que la vida deixa rastre, sorgeixi on sorgeixi i sigui com sigui. Un altre, que tot apunta que els éssers vius, siguin de la Terra o d’un hipotètic i remot planeta habitable, segurament compartim unes certes característiques biològiques. En tercer lloc, em va impactar reflexionar sobre tot el que ens queda per aprendre. Tot i que ens sembla que ho sabem pràcticament tot, en realitat no és així i a mi això em motiva. Sobre si hi ha o no vida en l’espai, per exemple, gairebé no en sabem res. Com diu l’astrònoma Jill Tarter, és com si dels oceans només en coneguéssim el contingut d’un got d’aigua de mar. M’encanta pensar sobretot el que queda per descobrir.

8. A les últimes pàgines del llibre, planteges diferents oficis relacionats amb la cerca de vida en altres planetes. Si en poguessis formar part, com t’agradaria fer-ho?

Crec que m’especialitzaria en dret espacial. Em preocupa molt que en un futur no repetim els errors que hem fet i continuem fent en la Terra. Explorar l’espai, buscar vida extraterrestre? Sí, però sempre seguint uns estrictes protocols per a conservar i salvaguardar qualsevol forma de vida que trobem.

9. A quin tipus de públic t’agradaria que arribés el llibre?

Penso que aquest llibre pot agradar a una àmplia franja de persones, i no sols a les més joves, també a les grans. Persones que vulguin tenir nocions generals sobre què és la vida, biològicament parlant, sobre com es busquen indicis de vida més enllà dels confins de la Terra i sobre què sabem avui dia sobre tot això. Qualsevol que s’interessi per la ciència pot gaudir llegint aquestes Instruccions per a trobar alienígenes.

10. Per què hauríem de llegir Instruccions per trobar alienígenes?

En primer lloc, perquè tracta un tema apassionant, que segur despertarà l’interès per a perfils molt diversos. Després, també per a situar-nos com a espècie. Crec que saber-ne més sobre l’espai ens pot ajudar a ser més humils, alguna cosa que em sembla essencial per a encarar el futur. Com va dir l’astronauta Chris Codfield durant una de les seves missions a bord de l’Estació Espacial Internacional: «Sovint he pensat, mentre mirava en silenci per la finestra cap a la Terra, que el veritable llegat dels intents de la humanitat d’anar a l’espai serà una millor comprensió del nostre planeta actual i de com cuidar-lo».

11. Si demà ens visitessin els alienígenes, com creus que serien?

La veritat és que no tinc ni la més remota idea. Suposo que el més probable és que sigui vida bacteriana. Però potser no, de moment no ho podem saber. Per descomptat, si pogués triar, triaria als pacífics extraterrestres de la pel·lícula Cocoon!

JA DISPONIBLE!